Escola Pardinyes: Quantitat o qualitat
SR. DIRECTOR:
Som una escola de les “etiquetades” com de màxima complexitat amb ràtios de 25 alumnes, amb unes mancances importants pel que fa a personal per atendre l’alumnat en condicions, espais, recursos, etc. A finals de maig, Ensenyament ens va donar l’opció de retornar a l’horari habitual de cinc hores diàries amb l’alumnat, tal com fan la gran majoria d’escoles, fins i tot algunes que, com la nostra, estan catalogades de màxima complexitat. Per tenir el màxim suport per part de tots els òrgans que formen l’escola, es va convocar el claustre i el consell escolar amb caràcter extraordinari i ambdós van aprovar la proposta presentada per la direcció per unanimitat.
Un cop presentada la proposta al departament, esperàvem el vistiplau per començar a embastar el curs vinent, però ara com ara, malauradament, la nostra sorpresa ha estat quan hem rebut la negativa a la nostra petició per part del departament. I nosaltres ens preguntem:
–Si ja tenien decidida la negativa, per què donen l’opció de demanar-la?
–Com podem prescindir de la decisió presa per tota la comunitat educativa i del màxim òrgan a nivell escolar com és el consell d’un centre?
–Com poden prendre decisions des d’un despatx sense conèixer la realitat del centre?
–Per què unes escoles sí i altres no, si són totes iguals? És allò que diu “o tots frares o tots canonges”.
–Per quina raó continuen existint les escoles gueto que a Ensenyament no els agrada anomenar però que són una realitat?
De la mateixa manera que nosaltres, com a escola, vam expressar les raons de pes per les quals crèiem que era millor treure aquesta sisena hora, volem que se’ns escolti i que se’ns diguin veritablement els motius que han portat el departament a prendre aquesta decisió. Perquè parlem de qualitat d’aprenentatge, no de quantitat.
Per altra banda, venim d’un curs força dur, en què hem treballat amb totes les ganes del món sense parar i amb unes condicions especials.
Després de reivindicar-ho durant anys, ha hagut de venir una pandèmia per poder tenir unes ràtios de 16-17 alumnes, fet reivindicat pels centres que, com el nostre, té un alumnat amb unes mancances econòmiques i emocionals molt fortes i on l’atenció, per part del professorat, necessita una gran implicació, empatia i esforç que amb classes de 25 (les del proper curs) costa molt de dur a terme. I ara, a més, se’ns demana la sisena hora, que, per als nostres alumnes, comporta un cansament físic i mental que repercuteix negativament en els resultats acadèmics i en un correcte desenvolupament de la tasca educativa. Com pot ser que en ple segle XXI encara les institucions escolars permetin que hi hagi segregació escolar?
