Jo no vull...

SR. DIRECTOR:

El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per als altres, diu la dita. Jo no vull (per a mi), per exemple, la religió –sí una espiritualitat lliure, radicalment lliure–. Jo no vull la imposició de les desigualtats –el capitalisme, en totes les seves formes–. Jo no vull la falsa democràcia, aquella que es ven amb totes les lletres i amb majúscules, però que no para de fer trampes. Jo no vull que cap exèrcit –ni gent amb medalles al pit– m’imposi cap pàtria; cap ni una. També soc dels que no volen que la moda –ni el canvi constant– m’imposin els plats quadrats a casa i als restaurants. Jo no vull que la cultura no pagui. Jo no vull que em representin més polítics del pensament únic i el políticament correcte. Jo no vull (per a mi) cap treball porqueria. Tampoc vull, li pesi a qui li pesi, ser propietat d’aquest sistema. Jo no vull ser proactiu al dictat de les modes polítiques i no polítiques del moment. Jo no vull...