Salvem el comerç local

SR. DIRECTOR: Des de fa molts anys els lleidatans hem presumit de Lleida per la joia arquitectònica de la Seu Vella i de tenir l’Eix Comercial més llarg d’Europa, i en realitat, no n’hi ha per menys. D’un temps ençà, i com més feble està el nostre comerç local, a causa de les envestides del comerç electrònic i de la crisi sanitària de la Covid, els nostres dirigents a la Paeria han decidit simplement carregar-se l’Eix Comercial i que el que ha estat durant molts anys l’Eix Comercial més gran d’Europa es quedi en una zona comercial degradada, amb gran quantitat de locals tancats i el centre de Lleida convertit en una mena de formatge de gruyère.

Si algú té el deteniment de comptar els locals buits de l’Eix, podrà comptar entre 55 i 60 locals buits, de totes les mides. Si altres tenen l’ànim suficient, poden comptar els locals que queden oberts a Príncep de Viana o a l’avinguda de les Garrigues. Què dir de la rambla de Ferran, que hauria de ser el cor de la ciutat i està plena de solars i locals buits i mancada de vida social. Tot això ens hauria de fer pensar que a Lleida el que falta no és superfície comercial, sinó més aviat clients, o almenys clients d’un cert poder adquisitiu.

Aquesta manca s’hauria d’haver omplert amb polítiques d’atracció d’indústries i noves empreses, polítiques que cap paer en cap s’ha dignat a dur a terme. Per contra, han tingut el comerç local com la gallina dels ous d’or, esprement-la amb un dels IBI més alts d’Espanya i uns impostos municipals altíssims.

Des de fa molts anys que no es prenen mesures serioses per potenciar i dinamitzar el comerç local des de la Paeria. Ara que la cosa ja no dona més de si, ells, sempre disposats a fer caixa de la manera més ràpida i fàcil, s’han inventat que tenim una gran carestia de sòl comercial i s’han llançat a projectar megacentres comercials per tot arreu: el primer a Torre Salses, després el de l’estació i després... ja veurem. L’efecte devastador d’aquests megacomplexos comercials podem veure’l al centre de moltes ciutats veïnes on s’han instal·lat.

L’anterior paer es va llançar a correcuita a signar un contracte quan ja sabia que perdia el poder. L’actual govern municipal va guanyar les eleccions amb l’oposició a Torre Salses com a principal bandera. Dels tres grups que inicialment van formar el govern de la Paeria només el Comú ha estat coherent, cosa que li va valer ser apartat de l’equip de govern.

Els altres dos, després de les pressions que han aparegut a la llum pública, on vaig dir blanc dic negre. Als comerciants els diuen que ells són molt contraris, però que no els queda més remei que seguir endavant; en altres llocs diuen que és un projecte de grans oportunitats (se suposa que per a ells, bàsicament). Ara que tothom està preocupat per les emissions de CO2 es veu que haurem d’anar a les kimbambes per comprar una samarreta. El projecte es va aprovar a correcuita i manca l’informe preceptiu d’Impacte Ambiental que exigeix la normativa europea i estatal, i no cal dir els estudis realitzats sobre l’impacte en el comerç i l’hostaleria local, que ningú ha vist.

Per tot això, hi ha molts punts foscos en aquest projecte i la societat civil lleidatana s’hauria de mobilitzar per saber el que més li convé i no ser víctima d’una monumental operació especulativa. Des d’associacions ecologistes, veïnals a associacions de comerciants i hostaleres, hauríem de posar-nos en moviment i vetllar pel bé dels nostres sectors i afiliats en lloc d’estar més pendents de la subvenció amb la qual fins ara ens han tapat la boca. Encara som a temps d’aturar aquest despropòsit, però això sí, cada vegada ens queda menys temps.