Fins quan ha de durar la situació en què la Covid és la millor excusa en l'àmbit de la sanitat pública?

Sr. Director: Milers d’empreses privades han patit i estan patint la crisi per la pandèmia viscuda aquest últim any i mig, però, malgrat tot, intenten tirar endavant, buscant la manera de conciliar les restriccions canviants cada dia amb el seu desenvolupament laboral, intentant diàriament ajustar-se al que els permet el Govern per donar un millor servei. Però, quan anem al sector de la sanitat pública, tot canvia, seguim amb les restriccions i, segons sembla, no es vol canviar.

La tranquil·litat a què s’han acostumat sembla que és difícil de canviar. Aquest mes, desgraciadament, he hagut de passar moltes hores a l’hospital Sant Pau de Barcelona i, entenent que un hospital és un lloc de màxim risc i que, com a familiar d’una infermera, sé perfectament tot el que han viscut aquest any i mig (des d’aquí vull expressar el meu agraïment), malauradament, la meva opinió canvia quan em poso al costat del pacient o, en el meu cas, acompanyant.

Com pot ser que se’m permeti entrar en una sala postoperatòria, amb diferents pacients acabats d’intervenir, i no se’m demani cap mena de requisit (exceptuant la mascareta), ni temperatura, ni identificació, ni certificats de vacunació, ni res, i, en canvi, no es pugui estar fent companyia a l’habitació en dies posteriors a la intervenció més enllà d’un parell d’hores al matí i a la tarda.

Em podia passejar per pràcticament tot l’hospital sense donar cap explicació a ningú, menys a les habitacions. Incongruent, oi? Crec que s’han acostumat que no hi hagi familiars que molestin amb les seves demandes per fer millor l’estança del malalt i això els va molt bé. Un malalt recentment intervingut no només ha d’estar atès a nivell físic, sinó també mental. És normal que el metge li hagi de donar notícies en solitari i no les pugui compartir amb cap familiar físicament fins que comenci l’horari de visita? Prou ja d’aquesta situació.

Els malalts es mereixen que tota la sanitat pública faci un pas endavant i deixi a un costat les pors i les comoditats. El Govern hauria d’intervenir i, com fa en altres sectors, canviar les restriccions de visita o acompanyament igual que ha ajustat les capacitats mínimes a restaurants, pavellons o discoteques.

Des d’aquí demano un tracte digne a qualsevol malalt. La soledat no és el millor acompanyant