Assetjament telefònic

SR. DIRECTOR: Bancs, companyies d’assegurances, telefòniques, elèctriques, empreses de cafè... La llista de grans companyies que subcontracten operadors a Espanya o llocs més recòndits per assetjar telefònicament les persones és interminable. Sempre han estat molestes, però d’un temps ençà s’ha tornat insostenible. Sona el telèfon i mires el número per veure si el reconeixes o no. Sempre penses: serà quelcom important?

Finalment despenges i una veu sensual (o no) tracta d’entabanar-te amb l’oferta del segle, molts cops amb una lletra petita que sol amagar alguna trampa o de forma general amb productes que no ens interessen. No se’n salva ni un. Envaeixen la nostra intimitat i la nostra privadesa com una paparra intangible que no et pots arrencar del ventre. I ho donem per fet, ho assumim, ens conformem i tornem a despenjar el telèfon.

Doncs va sent hora de donar un cop de puny col·lectiu sobre la taula, no pot ser que dia rere dia rebem trucades molts cops a hores intempestives. No pot ser que existeixin lleis de protecció de dades, lleis que prevenen l’assetjament i que multitud d’empreses se les saltin mitjançant subcontractes o a través de subterfugis legals. No pot ser que hagi de ser l’usuari qui s’hagi d’inscriure a llises com la Robinson per evitar ser assetjat cada dia. Les autoritats haurien de prendre mesures perquè puguem tornar a contestar al telèfon amb tranquil·litat.