Viure sota el pont

SR. DIRECTOR: L’altre dia, tornant d’un passeig pels Camps Elisis, travessava el pont de Príncep de Viana i de cop em va venir una bafarada de fum... immediatament vaig pensar que s’havia calat foc al munt d’escombraries que ja fa temps s’emmagatzemen al gran espai que hi ha a sota, allò que antigament estava previst que ocupés la nova estació d’autobusos. Però, per la meva encara més desagradable sorpresa, al guaitar per la cantonada cap a baix, vaig veure un grup de persones xerrant vora una foguera, asseguts en cadires mig trencades, potser recollides de ves a saber on. Gent que s’havia instal·lat a viure sota el pont, entre la brutícia, perquè probablement no tenia un altre lloc.

La ciutat que ens enorgullia fa temps, la ciutat que estimem, la ciutat que havien de millorar els que en volien ser governants, no només està bruta i deixada com sempre, sinó que també com sempre, es queda tan ampla donant facilitats a qui potser demana més del que cal, i permet que en ple segle XXI encara s’hagi de suportar el fred sota els pon