Des de la perifèria amb amor

A mitjans d’aquest desembre es van fer públiques quines persones o entitats serien motiu de commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquest any, quatre de les commemoracions provenen del departament de Cultura i, malgrat els tràmits realitzats a la conselleria, el Ponent català s’ha quedat sense el reconeixement d’un centenari que, des de fa anys, s’estava preparant. M’estic referint al centenari del naixement de Guillem Viladot (1922-1999), que ha quedat fora de les programacions sense poder-se esbrinar els perquès. I és que l’imparable agramuntí, volgudament perifèric en vida i combatiu amb les propostes artístiques dutes a terme des del seu Urgell natal, va ser un creador indisciplinat, polièdric i no sempre còmode ni per a editors ni per a manaires i, evidentment, això té un preu.

Em consta que la Fundació Guillem Viladot, Lo Pardal, de costat amb l’ajuntament d’Agramunt, ha treballat durament per fer arribar a la conselleria un calendari d’activitats tancades i confirmades que impliquen entitats de tot Catalunya. Em consta que la comarca de l’Urgell i en concret el poble d’Agramunt –sense oblidar la munió de persones i d’institucions de tot el territori ponentí– han rebut com una gerra d’aigua freda la negativa que Viladot no sigui un dels commemorats com tota la seua grandesa requereix. Em consta que el món del llibre, que des de fa mesos estava preparant igualment l’efemèride amb il·lusió i algunes editorials havien tancat projectes d’edició i de reedició, també ha rebut amb desgrat aquesta desatenció. I és que tot plegat ha suposat una nova i gran decepció.

Ha tornat a quedar demostrat que la perifèria –volguda com era en el cas del mateix Viladot– o no volguda –com és en el cas de tots els que lluitem cada dia per un equilibri utòpic de país– és perifèria, i que contra això només podem continuar fent la nostra i treballant sense deturar-nos.

Per acabar, vull dir que servidora celebrarà tant com pugui i més el centenari del naixement de Guillem Viladot i estic més que convençuda que, amb ajut de la Generalitat o sense, els que tant s’han esgargamellat davant les orelles sordes barcelonines cantant les seues excel·lències igualment tiraran endavant i, entre tots els que ens hi sumem, festejarem com toca el naixement d’un dels intel·lectuals més importants que ha tingut el país al llarg de tot el segle XX