Al Cèsar el que és del Cèsar
Sr. Director: A través del seu diari voldria donar les gràcies a les dos senyores de Camarasa que van encapçalar la protesta contra l’entitat CaixaBank per intentar tancar l’oficina en aquesta localitat i que, gràcies al seu esforç, perseverança i al suport de gairebé la totalitat del poble, van aconseguir que no tanqués definitivament, i van aconseguir que un dia a la setmana, i amb prèvia petició d’hora, s’atengui els veïns que ho sol·licitin, amb la qual cosa s’evita així haver de traslladar-se a la seua entitat de Balaguer.
D’altra banda, vull censurar l’actitud de l’alcaldessa, Elisabet Lizaso Cantón, que, al principi, no va en voler saber res i, només quan va veure que el que es feia anava seriosament, va voler sumar-s’hi per així obtenir una mica de rèdit polític, diguem-ho així.
En diverses entrevistes amb mitjans de comunicació es va atribuir el mèrit del que s’ha aconseguit quan, en realitat, ho és de les persones que van iniciar tal acció. Cal recordar a aquesta senyora la sentència pronunciada fa molts segles “a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que del Cèsar”