Ja són 13 anys...

Sr. Director: Quan se’n va una mare, ens omplim de dolor perquè voldríem que la seua absència mai es produís, però és impossible, només les podrem recordar, i això és el que fem després de tretze anys: continuem recordant-te dia a dia. Amb els anys la teua absència es porta millor, però és difícil oblidar tots els moments viscuts amb tu, tots junts, els teus somriures, les teues paraules, els petons, les mirades, els consells...

Malgrat la teua absència ens esforcem per estar contents, per riure i gaudir de la vida com tu ens vas ensenyar. Avui recordem un altre any de la teua partida, un altre any de Reis sense tu, aquests Reis tan especials que vam fer el 6 de gener del 2009. Quins records en aquella habitació, aquelles últimes hores que et quedaven, aquelles últimes mirades còmplices entre els quatre, aquestes últimes agafades de mà, aquests últims regals. Malgrat tot, el teu record ens fa més forts i et continuem estimant com el primer dia.

Hi ha dies que ens ensorrem, dies en els quals ens enfadem amb la vida per no tenir-te amb nosaltres, però després pensem en les teues forces, en les ganes que tenies de viure, de continuar lluitant, i les nostres forces es renoven. Com diuen, ningú en aquesta vida no és etern. De vegades ens tornem egoistes demanant que tornis, però això ja és impossible i una mare com tu és inoblidable, per això, dia rere dia, any rere any, et recordarem com et mereixes, com una heroïna de la vida i una mare coratge. Gràcies per haver-nos donat la vida i per acompanyar-nos tots aquests anys.