Comiat al meu cap

SR. DIRECTOR: Amic meu, hem estat junts molts anys, quasi mitja vida, amb dues etapes. La primera d’aprenentatge per als dos, al costat d’aquelles pedres i d’aquell riu vam començar a compartir, a conèixer-nos, a confiar l’un en l’altre. Aviat em vaig adonar del respecte que tenies als treballadors, això em produïa una gran admiració. El destí ens va separar però no per gaire temps. Recordo aquella trucada en què vam tornar a coincidir i em vas proposar estar al capdavant d’un nou projecte, molt ambiciós, i que jo vaig acceptar amb els ulls tancats, si aquest projecte l’havies planificat tu, sabia que no podia fallar.

La pera, la poma i el préssec eren testimonis d’aquest projecte; al principi ens va costar molt, jo estava desbordat de feina, era tot nou, però cada tarda em trucaves i em preguntaves com havia anat?... Bé!, no et pregunto per la feina, et pregunto que com t’ha anat a tu, com estàs? Després de jornades maratonianes de 18 hores, aquella trucada era una injecció de força per a mi, sabia que em feies costat, sabies sempre quines paraules havies de dir, amb quin ordre i amb quin to, pocs caps ho saben fer, això. Junts vam tirar endavant aquest projecte.

És difícil acomiadar-te d’algú que no vols que marxi. Diuen que algunes vides estan unides a través del temps per un crit molt antic. Cal, doncs, escoltar molt atentament perquè estic convençut que tornarem a coincidir en el temps. Professionalment has complert sobradament, tot i que t’hauria agradat fer una mica més de padrí. No ploreu, Teresa, Alejandra, amics, estimats, no heu perdut a ningú, simplement se’ns ha avançat en el camí. Tenim el mal costum de no dir el que pensem, de no mostrar el que sentim als que tenim més a prop i quan ens adonem que ja no hi són, quan els trobem a faltar, després ens en penedim.

No m’has ensenyat la meva professió, però sí com fer-la, amb els teus valors el respecte, l’equitat, l’honestedat, la lleialtat, la fidelitat, la responsabilitat, la disciplina. Sé, amic meu, coneixent-te, que per aquí dalt prepararàs algun projecte, qui· et no t’estaràs, espero que comptis amb mi, però ara, ara encara no, jo també vull fer de padrí. Fins aviat, Agustí.