Els ocells ja no hi canten

SR. DIRECTOR:

Aquest escrit tracta sobre uns arbres amb història i amb polèmica de Puigverd de Lleida. Un malestar ocasionat a una part del veïnat que es podia haver evitat. L’explicació és senzilla: 74 xops octogenaris de les piscines i del camp de futbol han estat sentenciats a mort per part de l’equip de govern de l’ajuntament.

En sabíem alguna cosa, els veïns, del(s) motiu(s) de la tala? La resposta és negativa. El disgust augmenta a l’observar la matança indiscriminada, que no distingeix ni perdona entre un arbre sa i amb ganes de viure d’un arbre malalt o amb perill de caiguda. Aquests xops (plantats als anys 50 pels alumnes de l’escola) formaven part del poble i dels seus veïns i veïnes, avis i àvies buscant-hi l’ombra, adolescents aixoplugant-s’hi, l’olor de les fulles a la tardor i la frescoreta de l’estiu, el soroll del vent movent les imponents copes, les cassoles i els bolets o el cant de multitud d’ocells...

Puigverd perd l’únic “pulmó natural” del casc urbà i trigarà molts anys a recuperar el bosc i refugi climàtic que era. L’abandó i manca de manteniment dels arbres i entorn dels darrers anys ha degradat fins a tal punt el recinte que ha fet decantar la balança cap a un nou canvi d’imatge a correcuita, a pocs mesos d’un canvi d’alcaldia i a any i escaig de les eleccions municipals.

En un context d’emergència climàtica i crisi sistèmica, potser cal remarcar la importància de l’educació i acció ambiental per preservar el paisatge natural i humanitzat. Perquè els ja “morts” del camp de futbol i de les piscines que han format part del poble esdevenen ara records i deixen pas, sense saber per què, a un nou espai poc clar. I, així, és com a poc a poc anem perdent part de la nostra identitat i patrimoni. S’ha trinxat un ecosistema, els nius i les cases de multitud d’aus s’han destruït, i ara seran forçats a buscar un nou hàbitat, potser, ja fora del poble, encara que s’hi volguessin quedar. Els ocells ja no hi canten