El meu primer Dia del Pare sense el pare

Sr. Director:

Fa poc més de tres mesos el virus de la Covid va arrossegar el meu pare a la mort. Van ser quinze dies d’hospital estranys, amb esperança perquè ell era fort i valent, però amb incertesa perquè aquesta pandèmia s’ha emportat moltes persones. En el cas del meu pare, sé que encara es volia quedar més dies en aquest món, ell sentia que tenia coses per fer i això és el que realment em va entristir.

Gràcies al personal sanitari, i als nous protocols d’acompanyament als malalts, vam poder visitar-lo i fer un acompanyament com qualsevol ésser humà es mereix. Ell necessitava pocs catxarros (com ell deia), la seva radiet, les seves ulleres, afaitar-se i, per descomptat, el SEGRE cada dia. No li va faltar cap dia, l’ajudava a estar connectat amb la societat i, al mateix temps, a tenir tema de conversa amb els que l’envoltaven. Per una banda, acompanyar i cuidar en el tram final de vida produeix certa satisfacció, però, per l’altra, sempre queda el dubte de poder-ho haver fet millor.

Els seus nets més petits pregunten com és que l’avi no hi és i s’entristeixen en no veure’l en les trobades familiars. Tot i això, la sensació en anomenar la paraula avi és bona. El record que els queda és bo. El trobem a faltar, sobretot l’Àxel, que pregunta per l’avi cada setmana, però els seus germans, Joana i Dídac, amb un intent d’elevar l’ànim li responen: “Encara ens queda l’àvia i els iaios.”

Quan un marxa, tot es magnifica. Ara tenim magnificats els sentiments de pèrdua, però també la satisfacció d’haver-lo gaudit tants anys i haver-lo acompanyat amb amor a morir en pau. Ara ens ha tocat acomiadar- lo, i ho farem al seu estil: “Adeu, muchacho”.

Connectar amb la tristesa de tant en tant et fa despertar. Així doncs, us animo a despertar, i, si podeu, connecteu amb l’amor pels vostres pares, no ho deixeu per més endavant, maise sap. Gaudiu de la presència física dels pares, no deixeu que l’odi, la ràbia o el rancor s’apoderin d’aquestes relacions úniques. Perdonem, sentim compassió, estimem i gaudim, aprofiteu-ho els que podeu.