Salutacions, M. Luz
CARTA AL DIRECTOR
SR. DIRECTOR: Per al·lusions he decidit respondre a algunes de les qüestions que esmentes a la teua carta al director en aquest diari. Soc funcionari de la diputació de Lleida i membre de la Junta de Personal. Referent als ajuts socials, aquests formen part dels pactes (conveni col·lectiu dels funcionaris) que, no sé si ho deus saber, com tots els convenis col·lectius de totes les empreses, ve de la negociació entre l’empresa i els representants dels treballadors i són d’obligat compliment perquè tenen rang normatiu. Aquesta negociació col·lectiva ve reconeguda a l’Estatut dels Treballadors per a tots els treballadors i a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) mitjançant el qual ens regim els funcionaris.
Si bé és cert que aquests ajuts són una part positiva dels nostres pactes, així com també ho és que no han caigut del cel, sinó que venen d’anys de negociacions en les quals hi ha hagut companys que han lluitat per aconseguir-los, i no dubtis que els treballadors els defensarem fins on faci falta, com no podria ser de cap altra manera. També se’t pot recordar que portem anys de retard en el seu cobrament i que no sé si té alguna cosa a veure tot això en l’aparició de la notícia al diari.
Tampoc no és menys cert que hi ha a les nostres condicions coses menys positives, que també hem hagut d’assumir, per exemple, una pèrdua contínua de poder adquisitiu per successives congelacions i reduccions del salari durant dècades. Així mateix, en aquesta casa hem patit, no fa gaires anys, una relació de llocs de treball (RLT) d’on van sortir 227 companys amb un complement personal transitori, que implica no tenir un augment de sou en molts anys. Se suposava que guanyaven massa diners i casualment eren gairebé tots de les categories més baixes, en les quals els salaris t’asseguro que no són per tirar coets.
Una altra qüestió que tampoc no és positiva és la precarització de llocs de feina, ja que actualment més del 30% de la plantilla està en situació temporal, alguns porten fins i tot quinze anys en aquesta situació. Com veus, M. Luz, hi ha llums i ombres i coses bones i altres que no ho són tant, però clar, a qui va filtrar la notícia a la premsa tot això no li interessa. També volia comentar-te, ja que veig que tens certa confusió, que hi ha diversos tipus de treballadors públics:
- Els funcionaris interins, els funcionaris de carrera i el personal laboral, també interí o fix, que han accedit al seu lloc de feina través d’un procés selectiu (borsa de treball o oposició). A aquestes persones se’ls exigeix una titulació, així com també tota una sèrie de requisits per ocupar el seu lloc de treball. Aquest procés es fa a partir de convocatòries públiques a les quals, si et sembla interessant, pots presentar-te tu o qualsevol que compleixi els requisits. Aquestes es regeixen pels principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat i, quan això no és així, sens dubte, no és culpa dels treballadors.
- Els càrrecs de confiança o eventuals inclouen assessors, directors i altres figures de confiança de l’equip de govern, són escollits discrecionalment, així com els seus salaris. Només necessiten tenir la confiança del president que els nomena. Per cert, també s’acullen a les ajudes malgrat estar-ne expressament exclosos perquè no formen part del conveni.
- Els càrrecs electes són escollits en eleccions municipals d’entre els regidors de cada districte judicial de la província i, com tu dius, a qui pots decidir votar o no.
Espero haver-te estat d’utilitat i reiterar-te que no em sento un aprofitat, sinó un pencaire. Com dius tu, que cada dia em sona el despertador a les 06.30, i, ja saps, si t’agraden les nostres condicions laborals, presenta’t a unes oposicions.
