La tossuderia de la Paeria de Lleida a voler destruir l'antiga Sempa de Pardinyes
SR. DIRECTOR: Realment resulta inexplicable que en ple segle XXI i amb els tocs d’autoritarisme que abunden arreu, costi tant d’aprendre la lliçó democràtica del que significa el principi del diàleg i la participació social en els afers públics, en la presa de les decisions. Sap perfectament l’Alcalde de Lleida que pot més la força de la raó que imposar la raó a la força, simplement perquè la raó a la força resta del tot deslegitimada i subordinada a una acció purament d’imposició autoritària, i aquesta manera de fer és millor deixar-la estar, si el que volem és fer una societat més justa dialogant participativa i democràtica.
Al comunicat de premsa realitzat al mes de desembre passat per les entitats que signem aquest article d’opinió demanàvem a la Paeria obrir una taula de diàleg per tal de facilitar la participació de les parts interessades i cercar la millor solució social i ambiental per a la ciutat de forma consensuada. Però malauradament la proposta de bona fe i de mà estesa de les entitats ha estat ignorada i rebutjada, sense que per part de la Paeria i el seu Paer en cap es consideri que la decisió final no depèn únicament de la part dirigent, sinó que depèn del consens de totes les parts, tan senzill i alhora tan difícil d’entendre pels que es van presentar a les eleccions com els grans garants i defensors de les llibertats i la democràcia.
Cal tenir present el reconeixement dins del nostre ordenament jurídic dels drets de participació social. Conveni sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient (Conveni d’Aarhus), Reglament (CE) núm. 1367/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de setembre del 2006. Les entitats socials considerem que l’antic Edifici del Sempa s’ha de conservar i preservar de qualsevol acció que el fiqui en risc, per ser un edifici que acull la colònia més gran de cigonyes en una construcció a Catalunya, uns 35 nius, patrimoni de la ciutat de Lleida i per extensió del país.
Cal no oblidar que les cigonyes són una espècie protegida que s’ha de respectar. Insistim en la nostra legítima demanda social de demanar a la Paeria de Lleida que respecti la ubicació que havia estat reservada per a la residència i cerqui també el seu finançament. També demanem que l’edifici del Sitjar –antiga Sempa– s’inclogui al catàleg de béns a conservar tant per la seva arquitectura industrial com pel valor ambiental únic que representa. I reiterem a la Paeria de Lleida que obri una taula de diàleg per tal de facilitar la participació de les parts interessades i cercar la millor solució social i ambiental per a la ciutat.
