Miquel Àngel Martín, en el record

SR. DIRECTOR:

He conegut en Miquel Àngel aquests darrers cinc anys, d’ençà que des del bisbat em van fitxar de voluntari per gravar-ne les notícies. Llavors, també hi participaven periòdicament i alternant les veus la Maria, en Tino, l’Anna i la Mary. La pandèmia ens va obligar a gravar-les des de casa, fins que aquests darrers mesos hi hem pogut tornar de forma individual, proveïts de la corresponent mascareta. M’he esplaiat un xic amb aquests detalls per poder apaivagar la immensa tristesa que m’ha produït el seu traspàs, tant per l’excel·lència del periodista que era com per la immensa qualitat humana que traspuava. Més d’una vegada li havia dit que feia honor a la duplicitat angèlica del seu nom.

Després d’un primer rampell de retreure al bon Déu, en qui crec, el seu pic d’egoisme (i que em perdoni) en llevar-se un marit i pare en plena joventut, un cop asserenat m’he fet aquesta pregunta: ves que l’egoista no siguis tu, si no arribes a copsar que Déu t’ha posat al peu del camí àngels com aquest perquè t’hi emmirallis. Gràcies, Miquel Àngel.