Un 'pinyau' del setè art

SR. DIRECTOR:

Aplaudeixo l’article que la Sra. o Srta. Ares Escribà i Cruells va publicar el passat dia 4 de maig en aquest diari. El vaig trobar encantador. Volent o no, va fer una deliciosa promoció del darrer crit en cinematografia catalana: el nostre Alcarràs. I dic “nostre” perquè crec que els lleidatans ho podem dir així. I si som pagesos, n’hem fet o en venim, encara en tenim més, de motius per sentirnos- hi identificats. I si prioritzem la pagesia de proximitat al nostre consum... molts més. Amb un llenguatge, unes expressions i un lèxic tocades d’aquell encís que tenim els lleidatans quan parlem com sabem, com ens van ensenyar pares i padrins, lloables per si mateixes i que produeixen idèntic efecte sobre la cinta de la Sra. Simón. Genial! Admirable! Una onomatopeia per títol Pinyau, pinyau que ja atrau el lector i l’agarra fins al darrer mot: cor. Deixant-li un regust de boca tan agradable que, qui no ha vist el film, sent encara més la necessitat de viure in situ les emocions que s’hi intueixen. Recomano llegir-lo.