Carta als responsables de la seguretat al Canal de Seròs
SR. DIRECTOR:
La trista notícia publicada dilluns passat 16 de maig de la troballa del cos d’una persona ofegada surant a les aigües del canal m’ha empès a escriure aquesta carta. Soc aficionat a la bicicleta i fa molts anys que faig rutes pel Segrià aprofitant els camins dels canals de reg tan abundants a les nostres contrades. Amb els amics que m’acompanyen hem comentat en nombroses ocasions la perillositat del Canal de Seròs i les poques possibilitats de sobreviure en el cas d’una caiguda accidental al canal, que per la seva estructura en V, la profunditat de més de 4 metres, el cabal i el corrent de l’aigua el converteixen en una trampa mortal sense quasi cap possibilitat de poder sortir de la seva llera sense una ajuda exterior.
A diferència de les séquies i canals auxiliars més petits que disposen de mesures de seguretat com flotadors i escalons per poder sortir, el canal de Seròs al llarg de tot el seu recorregut només disposa d’uns escalons metàl·lics de color negre cada 500 metres aproximadament, sense cap senyalització i que pràcticament són invisibles des de l’aigua perquè es confonen amb el color de les parets del canal. No hi ha cap flotador ni altres mesures de seguretat.
Estic d’acord en el fet que no es poden ficar tanques en tot el recorregut del canal com es va fer a Albatàrrec després de diversos casos d’ofegament, però costaria molt poc ficar flotadors, més escalons pintats amb pintura de colors brillants, etc.
Ara se’m contestarà que hi ha molts cartells que indiquen la prohibició de circular pels camins del canal, excepte als serveis de manteniment. Aquests cartells no eximeixen de la responsabilitat de tenir uns canals segurs per a les persones que seguiran passant en bici o caminant i, per desgràcia, nens i joves també... Reflexioneu, responsables de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, reflexioneu...
