En Joan se sent enganyat

Sr. Director: En Joan ha cotitzat a la Seguretat Social durant quaranta- sis anys, i gran part a la banda alta de la cotització, a més, per sort, amb prou feines ha utilitzat els serveis sanitaris. Arribat el moment, en Joan esperava veure’s correspost i ben atès per la Sanitat Pública, aquella que durant tant de temps havia contribuït a finançar, i que funcionava acceptablement bé.

Però en Joan estava equivocat. Ara ho té molt complicat per concertar una visita presencial amb la seua metge de família, s’haurà de conformar amb una visita telefònica, si així ho decideix el funcionari/ a del taulell. Però si al final aconsegueix una visita presencial, tardarà tant de temps que al final no tindrà sentit, perquè, o s’haurà curat o acabarà a urgències.

Tampoc no sap que haurà d’explicar a un desconegut/a, que no és metge, tots els símptomes i detalls de la seua malaltia i, a més, acatar la seua sentència; si ha millorat, no necessita visita, i si empitjora, torni. Aquest serà el premi que rebrà Joan de la Sanitat Pública, per quaranta-sis anys de cotització, i pels seus drets de privacitat i intimitat.

És molt greu que mentre es garanteixen drets i serveis molt discutibles a col·lectius minoritaris, es perjudiqui l’atenció i els drets de la majoria de ciutadans. Els mateixos metges confirmen que ha empitjorat el servei. A l’Atenció Primària no es cobreixen les places, està saturada, desprestigiada i segurament mal pagada. Què han fet amb els diners d’en Joan i els de tots nosaltres?