Agraïment a l'amistat

SR. DIRECTOR:

És possible viure sense amistat? Penso que necessitem estar acompanyats d’aquelles persones que volen el millor per a nosaltres, que no ens jutgen i s’alegren, sincerament, dels nostres èxits. Segurament no són la majoria, més aviat al contrari, però que gratificant és sentir-se acompanyat per una sola d’aquestes persones. Aristòtil definia l’humà com un ésser purament social, necessitat dels altres per sentir-se complet. Existeixen diferents tipus d’amistat, i la vida et mostra i t’ensenya a valorar cadascuna. Algunes persones que durant un temps van formar part de la teva vida van deixar de ser-hi, sense cap motiu, sense cap explicació; van arribar i un dia van marxar. A altres “antics amics” encara els veus i hi tens contacte, però amb una certa distància. Un dia et van fallar i l’endemà també fins que va arribar la decepció final. A tots ells els agraeixo que s’hagin mostrat tal com són. No cal perdre el temps. L’amistat és un bé ben apreciat. No tothom té l’habilitat de ser un bon amic. En una societat com la nostra en què cadascú mira pel seu interès i benestar, s’agraeix enormement trobar-te amb gent generosa de sentiments. No hi ha ningú infal·lible, les persones som contradictòries per definició, però l’atenció i la bona fe són indubtables. Espero que algú em consideri “la meva amiga”.