La paciència d'alguns veïns d'Alfarràs amb el camió

Sr. Director: El títol d’aquesta missiva és prou eloqüent, ja que surten les tres claus que vull transmetre: el veïnat, Alfarràs i el camió del Guissona. Des de fa uns anys, la càrrega i descàrrega del camió del Guissona que realitza en aquest municipi no té ni horari ni calendari, com deia aquella cançó. Tant se val l’hora que sigui, les cinc de la tarda, la una de la matinada, les tres o les cinc i mitja com la nit prèvia a la Castanyada. No estableix cap horari i els veïns, massa bons i permissius, veiem com les nostres hores de son queden alterades pel soroll que desenvolupa la realització d’aquesta activitat.

Així, quan fa uns anys aquesta empresa va adquirir mitjançant una forta inversió econòmica en propietat el local esmentat, no va adquirir un gual corresponent davant del local per fer aquestes maniobres de càrrega i descàrrega. Qui sap si per una falta de previsió o si vostè, veí del poble, pensi malament i encertarà, ja s’aparcarà on sigui i campi qui pugui, i qui més qui menys mirarà cap a l’altre costat.

Què fa el respectiu camió quan arriba al municipi? Doncs al camioner que arriba al municipi no li queda altra que aparcar on pot. És un treballador que ha d’obeir unes ordres d’un altre senyor, que ben segur que està dormint tranquil·lament a les hores intempestives esmentades. Fa el que faria qualsevol treballador quan ha de fer la seva feina, treballar. Doncs aparcar on es pot comporta desplaçar-se i aparcar el camió als metres que calgui d’aquesta botiga i traslladar la càrrega i descàrrega des d’aquesta distància fins al magatzem del local comercial.

Això comporta tot el soroll que fa durant el recorregut el corresponent transpalet per la calçada o vorera fins a arribar al magatzem. En conclusió, els veïns del municipi sabem de totes totes aquestes activitats, però entre el “no vull saber res, que algú digui alguna cosa, a mi no em molesta, jo em poso taps a les orelles o s’hauria de fer un pas”, doncs tenim el que tenim. Campi qui pugui, o al que li toca, li toca, i d’aquí a tres-cents seixanta-cinc dies farà tot un any.