Una injustícia que no se soluciona

SR. DIRECTOR:

Escric aquesta carta com a noia de tretze anys per parlar sobre la inseguretat que patim totes quan sortim al carrer quan comença a fer-se fosc. No és just que les noies haguem de patir per la manera de vestir, són els nostres cossos i no per això hem d’aguantar insults, violacions i floretes obscenes que no són adequades. Els polítics per la televisió asseguren canviar tot això, però quan apareix algun d’aquests casos sempre es culpa les dones i la veritat és que no ho és. Ho diuen per poder lliurar-se d’aquests casos, però s’haurien de parar a pensar què passaria si passés això en molts més casos als nois que a les noies. Perquè els nois, quan són LGTB, sí que pateixen coses semblants, però quan no ho són, la majoria de cops no els passa res: els nois poden anar quasi despullats sense cap problema, però quan una noia va amb pantalons curts o un vestit ja està provocant. I el que fa més ràbia és que els nois treuen d’excusa que, com que estem provocant, tenen dret a fer-ho i no el tenen. La societat que pensa igual que jo hauria de parlar. Espero que s’encarreguin els polítics de millorar-ho perquè si som les noies qui ho hem de canviar no acabarà del tot bé la cosa.