El malson de la meva parella

SR. DIRECTOR: Donant un cop d’ull al SEGRE del dimarts 13, veig a la portada la notícia que s’ha prohibit a 11 pares veure els seus fills. Val a dir que estic absolutament en contra de tot tipus de violència, i de la masclista encara més, però us vull explicar la barbaritat com un temple que està patint un pare de Mollerussa.

La meva parella. Fa 3 anys, el J va decidir posar fi a un matrimoni absolutament turmentós. No entraré a dir si era culpa d’un o de l’altre, sota el meu criteri va ser culpa dels dos per no posar fi a una cosa que no funcionava i estava degenerant a una convivència molt difícil. La seva exdona no es va prendre bé aquesta decisió i va tirar per la via “fàcil”: denúncia al pare per violència masclista. Això va suposar la detenció del pare, la nit a la garjola, vivenda per a la mare, custòdia i ordre d’allunyament fins al judici. De la nit al dia li prenen les filles i la casa.

És cert que li donen unes mesures cautelars, que ell respecta i compleix des del minut zero. J únicament vol el millor per a les seves filles. Recordem que hauria de prevaldre el dret a la innocència. Però J des d’aquell dia és un maltractador. Passen dos mesos, les seves filles havien començat a normalitzar les visites amb el pare i la nova situació, però la mare, suposadament, no ho va gestionar bé. Ella sap que això li podria suposar el cost de la custòdia i passar a ser compartida i haver de buscar-se una vivenda i tenir menys ingressos. Tal és el cas, que decideix denunciar al pare per violència infantil.

Això va suposar la retirada de les mesures cautelars, retirada de visites al moment i periple infinit de visites a psicòlegs forenses, etc. Un tràngol per a les nenes i per al J. J ja no va tornar a veure mai més les seves filles sense l’ordre d’un jutge i sense saber si tot això era o no cert.

Torno a recordar que hauria de prevaldre el dret a la innocència. Actualment porta vuit mesos sense veure les seves nenes. El J va anar a judici per violència de gènere i va guanyar. El J va anar al judici de violència infantil i també el va guanyar. Ha quedat sense cap tipus de càrrec. I de què li ha servit? De res. Porta des del 2020 sense poder abraçar les seves filles, perquè, com que els processos judicials són tan llargs, ell continua esperant ara el judici de divorci i que li determini la custòdia. Té data per al març del 2023. Aquí no acaba la cosa.

La mare no en va tenir prou i va decidir “suposadament” fugir a Torredembarra amb les nenes i així “suposadament” evitar la custòdia compartida en un futur pròxim. Com que és funcionària de la Generalitat, ha demanat comissió de serveis i tan feliç! I la justícia li ha permès perquè com que no hi ha una sentència ferma de custòdia, “¡ancha es Castilla!” No veuen el pare. Tot i haver anat al lloc on viuen ara i havent avisat que anava a veure-les, la mare no li obre la porta de casa i tampoc li contesta al timbre ni li dona cap tipus d’explicació. Tampoc veuen els padrins, ni tiets ni cosins per la branca paterna.

Sr. Director, vostè creu que aquelles nenes voldran veure mai el seu pare després de 3 anys sense tenir contacte? No. I, el pitjor de tot, havent guanyat aquell pare tots els judicis del món, la mare ha guanyat per sobre de totes les coses i amb la llei a la mà! El pare complint una “condemna” de tres anys sense veure les seves filles, amb dos sentències favorables. Qui restituirà l’honor d’aquest pare? I el més important, qui restituirà el vincle destruït entre el pare i les filles?