Vergonya aliena

SR. DIRECTOR: Sovint es donen casos de personatges (la majoria polítics que han estat votats pel poble i que, per tant, havien estat dipositaris de la seva confiança pel compromís que se’ls suposava envers la ciutadania) que cometen una sèrie d’irregularitats fiscals punibles jurídicament. Això es veu en tots els nivells de la política, començant per la més propera i acabant per les més altes instàncies del poder més enllà del nostre país.

Un cas que ha esclatat recentment és el de la vicepresidenta del Parlament Europeu, Eva Kaili, que ha acceptat suborns de Qatar. És un cas denigrant d’abús de poder que ha implicat molts col·legues i membres de la seva família, persones àvides de riqueses sense cap capacitat ètica i encoratjades pel seu càrrec, movent maletins i bosses plenes de diners. Davant d’aquest fet, hi ha hagut una agilitat que caldria que altres països apliquessin i l’Eurocambra ha donat el primer pas a reprovar-ho i a destituir-la ràpidament.

El partit a Grècia també l’ha expulsada i el grup Socialistes i Demòcrates de Brussel·les també (tot i que encara conserva l’escó al Parlament, que només perdria si dimitís). Tots aquests diners malbaratats amb aquestes donacions no han pogut arribar per mitigar necessitats de la població i han sortit de butxaques sense escrúpols interessades en beneficis concrets, constituint una burla per a la ciutadania de tots els països, sobretot en els que la població té mancances molt significatives. La vida dels polítics suposo que deu estar envoltada de moltes temptacions a canvi de serveis i cal ser valent, tenir molta ètica i una gran càrrega de transparència i integritat personal que estem comprovant que falta massa vegades i, en conseqüència, abunden també per tot arreu partits polítics que es financen il·legalment amb tractes favorables a empreses nacionals o internacionals.

Aquests dies hem viscut també els escàndols de suborns de diferents països i polítics que prometen autocars de prostitutes a jugadors de futbol si guanyen i un boicot i un cert cop d’estat judicial al govern d’Espanya per polítics de diferents ideologies sense tenir en compte els equilibris d’un sistema reglat, aturant les reformes propostes i, fins i tot, els plens de debat moguts per interessos propis.

La ciutadania estem tement que caiguem en un estat de degradació democràtica molt preocupant, governats algunes vegades per ovelles negres que fan malbé les institucions. A banda de tot això, i donant una oportunitat a l’esperança, a Catalunya sempre ens quedarà La Marató de TV3, que cada any posa a prova la ciutadania i, per la seva banda, aquesta sap correspondre amb un plus de solidaritat. Moltes gràcies per entendre que al marge de la política també es pot fer país.