Ser vell no vol dir ser analfabet tecnològic

SR. DIRECTOR:

El motiu d’aquesta carta és fer una reivindicació clara que ser vell no vol dir ser un negat de les noves tecnologies. Això ho he escrit a partir d’una petita aventura informàtica que em va passar. La setmana passada anava en l’autobús de Lleida i vaig obrir el mòbil, en aquell moment no portava les ulleres de presbícia, amb la qual cosa tenia certa dificultat per llegir el que hi posava. Al seient del darrere, hi havia un noi d’uns vint-i-cinc anys i, al veure la dificultat, es pensava que era un més dels vells que no saben ni com funciona un mòbil ni com treure diners d’un caixer automàtic. Suposo que, veient la meva cara arrugada i els cabells blancs –tinc més de setanta anys–, el noi va pensar que estava a la vora d’uns dels molts analfabets informàtics i em va dir: “Ha de prémer el botó de dalt i després anar al botó de baix.” Em vaig quedar una mica parat i sorprès per les paraules del noi i li vaig dir: “Gràcies, però no tinc cap problema per fer funcionar el mòbil, només que en aquest moment no porto les ulleres i no m’hi veig bé”. La societat dels joves menysprea els vells. Els joves pensen que són el centre de l’univers. No hi ha cap aparell informàtic que vagi dirigit als vells, perquè la indústria pensa que vell vol dir analfabet de les noves tecnologies i temps passat, no futur. Però res més allunyat de la realitat: avui dia els vells anem amb mòbil. Hauria de desaparèixer aquesta rialla maliciosa quan els joves i no tan joves veuen un vell amb mòbil. Després de tot, els vells socialitzen i es relacionen igual com ho fan els joves.