Abans d'hora

Curs: 1R DE BATXILLERAT . Centre ed ucatiu: INSTITUT SAMUEL GILI I GAYA. PRIMER Premi categoria

BATXILLER AT I CICLES FORMATIUS

SR. DIRECTOR:

És tot fosc. El moviment trasbalsat de les ones em té captiu en aquesta bossa des de fa vint-i-set setmanes. Un cordó llarg i infinit em nodreix. Em sento segur. De sobte una llum, dues mans grans i robustes m’agafen pel cap. –Em fas mal! Experimento una sensació estranya. No sé on soc, és tot lluminós, m’ofego, no puc respirar. Tinc fred i dolor, em sento buit i fora de lloc. Aleshores torno a entrar en calor, ja no soc en una bossa, soc en una caixa que m’escalfa. Tot passa molt ràpidament. Dos tubs em travessen el nas, ja respiro. Solitud, angoixa, enyorança, són els sentiments que ara conquereix el meu diminut cos. Porto ja dues setmanes, dins aquest paquet de vidre que em dona calor, fa dies que un mal em pressiona el pit. Els tubs del nas ja no m’oxigenen, em falta l’aire. Un soroll estrident alarma a tothom, la sala es plena de gent. Noto els seus dits freds, coberts de làtex, com raspen la meva pell fràgil. No sé què em fan, però en pocs segons puc tornar a respirar. Agafo aire una vegada i una altra, és un moviment constant però dolorós. Repeteixo l’acció: inhalo i exhalo repetidament, és l’únic que he de fer. Respirar per seguir aquí. La solitud no ajuda, estic aïllat i distant. Una màquina m’escalfa, però el meu entorn és fred. Tinc ganes d’abandonar, juro que ja no puc més, el dolor em supera. Em pregunto: –Realment val la pena el que hi ha allà a fora? Els dubtes m’envaeixen. Per uns moments la meva respiració s’atura i s’acaba la lluita. Una pausa em sosté entre la vida i la mort. L’elecció és meva. Amb totes les meves forces inhalo i torno a respirar. He triat la vida. He decidit viure per continuar lluitant