Aigua i vida

SR. DIRECTOR:

Que l’aigua és origen i font de vida és sobradament conegut per tothom i cada dia ens fem més conscients que l’aigua és un tresor molt delicat que cal conservar. En els últims temps estem vivint una època molt dura i preocupant per la sequera que s’estén per tot el territori català, espanyol i més enllà de les nostres fronteres, cosa mai vista des de registres dels anys 60. A banda de la sequera meteorològica, tenim la provocada quan es depassa el consum d’aigua per excés de demanda i necessitats, mala gestió, sobreexplotació, producció d’energia elèctrica exagerada, regs poc controlats i les temperatures extremament altes. La calor ho asseca tot i fon les minses reserves de neu. Els mitjans de comunicació ens recorden cada dia els baixos nivells dels embassaments comparant gràficament l’aigua d’altres anys, els minsos cabals dels rius, descens del nivell dels aqüífers i ens mostren les nostres terres assedegades que esdevenen en alguns indrets una crosta plena d’escletxes de gran profunditat.

Ara, quan visualitzem sequeres en altres països sobretot d’Àfrica, som potser més conscients del patiment que suposa i les greus repercussions en la salut, l’agricultura, l’economia en general i sobretot en el nostre cada dia més fràgil medi ambient, tan castigat pels “avenços” que comporta la nostra “civilització”. Estem immersos en un perill silenciós que es manifesta en els nostres camps i en les nostres vides. Fins ara hem estat poc conscienciats d’un problema que s’acostava i ara, amb els efectes de la falta d’aigua, els governs que en altres temps no s’havien preocupat d’aquest tema alerten per fer de pressa i corrents, amb mans i mànigues, per poder minimitzar-lo. A part del que puguem estalviar personalment, cal comptar que la despesa hídrica indirecta que necessitem cadascú de nosaltres per a la producció d’aliments vegetals i animals, les indústries derivades, vestuari, locomoció, etc., segons estudis recents, eleven la nostra despesa hídrica individual a més de 6.000 litres diaris, per la qual cosa l’estalvi s’ha de generalitzar en molts nivells perquè sigui efectiu d’una manera real.

Amb tot el que hi ha, sense perdre un xic l’optimisme i pensant en futures precipitacions, siguem molt conscients d’estalviar individualment, que és el que tenim al nostre abast i que com diu el refrany “de gota en gota s’omple la bota”. Cal que ens mentalitzem que l’aigua ha estat, és i serà un bé molt preuat