Ara és l'hora, salvadors

SR. DIRECTOR: Mentre segueixo amb neguit les filigranes de l’OTAN perquè no l’acusin de provocar la tercera guerra mundial (no calen guerres mundials quan hi ha, pel cap baix, més de 20 conflictes armats al món, amb morts militars i civils, destrucció i misèria), pels mitjans m’assabento que al sud d’Europa han revifat batalles en la guerra (lingüística, perdó, conflicte): un TSJC que no fa ni un 25% de vacances i que sempre troba el moment oportú per fer pasterada, les noves Corts Valencianes, que, en nom de la llibertat valencianista volen posar típex a tot allò que sembli català o el cas de Borriana, on expulsen de la biblioteca els Cavall Fort i altres immundícies... Però han sorgit salvadors.

Un “Salvador” (líder d’una oposició) m’ha semblat que deia que agafaria per la pitrera un altre líder (d’una altra oposició) fins que tragués la llengua..., fins que tragués la llengua (catalana) de la contesa electoral (espanyola). No sé si els seus desigs són essencials o superficials, si són estratègics per salvar el sanchisme (després d’un duel televisat que ha encès llums d’alerta) o simplement quixotisme electoral en època de sanchopanzisme, perquè la llengua, la llengua catalana, pateix molts mals.

Sense anar més lluny, hi ha dies que l’ajuntament de Tremp reparteix cartells, monolingües, que bé es podrien entendre a Cartagena (de Indias) o Córdoba (Argentina). Cap president espanyol, ni els immediats Rajoy o Sánchez, ha aconseguit que es pugui demanar cita prèvia telemàtica a Hisenda en català (Teresa Cunillera es va endur algunes respostes), tampoc no sé què hi han fet els presidents de la Generalitat.