Més espai a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida

SR. DIRECTOR:

Avui passo el matí a l’Arnau, connectada a una màquina per fer-me el tractament d’una malaltia neurològica que tinc. Vinc cada 6 mesos i passo aquí 5 hores amb tres professionals espectaculars que estan aquí amb llum artificial, sense cap finestra ni sortida a l’exterior, sense cobertura i, en alguns casos, amb un contracte gens bo. Tot i això, somriuen, fan bromes, es preocupen per les coses, no paren i tenen una exquisida cura dels pacients, la majoria molt malalts i amb un humor comprensiblement no del tot bo... Avui he passat les 5 hores pensant: segur que no hi ha un lloc millor per a una tasca de super women? Per què no som més sensibles amb el personal que de veritat ens cuida en moments tan horribles? No és que pensi que tot el personal sanitari mereixi un tracte especial, però sí que l’ha de tenir la gent que ajuda l’altra gent que ho està passant malament! Espero que aquesta carta arribi on ha d’arribar i espero de veritat que, al febrer, quan torni a passar aquí cinc hores, els trobi a tots en un espai com el que es mereixen. Moltes gràcies.