De peus a la galleda

SRA. DIRECTORA: 

Fa unes setmanes que només alguns diaris provincials fan ressò del que està passant al món de la caça. Es publiquen alguns petits articles en els quals es manifesta que els caçadors fan vaga en contra de la nova normativa, i aquí ens quedem. Però el que més em sorprèn és que alguna televisió pública que paguem entre tots és incapaç de dir-ne cinc cèntims, i més després de la passada manifestació a Barcelona, entre d’altres. Normatives i més normatives, i absurditats i més absurditats. Per exemple: el conseller afirma, entre d’altres, que és innegociable reduir la distància de cent metres de qualsevol granja porcina amb el que anomenen gosseres esportives per tal d’evitar la PPA. El departament sap que un percentatge elevat de caçadors tenen les seves mascotes al voltant de les explotacions, per tant, entenem que tenen ganes de fer plegar la poca gent que es gasta diners privats per fer un bé comú i controlar la fauna. Tanmateix, tenim els senglars tot sovint furgant i trencant les tanques de les granges, que en alguns casos estan situades a 1 metre, tal com marca la normativa. Per tant, un exemple més de males polítiques i males praxis d’aquest govern. 

La meva pregunta és: per què un canal de televisió no pot explicar neutralment a la ciutadania què està passant realment? Algú s’ha parat a pensar quants accidents salva el col·lectiu de caçadors de caça major al llarg de l’any? Inclús, quantes vides? I quantes hectàrees de cultiu es conserven gràcies a la seva tasca? Hi ha algú que no sigui del món rural que vulgui treballar durant l’any i estigui disposat a acceptar que els senglars s’emportaran part de la collita, de la inversió i del seu temps i esforç? Quants diners es gasta realment un gosser al cap de l’any? En cas contrari, qui farà la seva feina el dia de demà? Posarem més agents rurals i més cotxes per controlar la fauna salvatge amb diners públics? Finalment, també em pregunto: les idees d’alguns i de grups animalistes sobre com esterilitzar, això qui ho pagarà? Espero equivocar-me, però com sempre s’ha dit, ningú valora el que té fins que ho perd