No vull ‘hipermegacentres’ comercials

SRA. DIRECTORA: 

A Lleida, cada vegada és més difícil que el col·lectiu de ciutadans de la tercera edat pugui viure, perquè tanquen bancs, i els que queden retallen personal i ho passen tot a digital. A més, ara les botigues de proximitat tindran, en un futur no gaire llunyà, dificultats per sobreviure, amb uns impostos excessius, i seran tractats com si fossin escòria. El col·lectiu de la tercera edat tenim molta por que tanquin més botigues de proximitat, com està passant als barris de Lleida i en altres, com al centre de Tàrrega, de Balaguer i d’altres pobles de prop, perquè l’impacte d’un hipermegacentre comercial a la ciutat de Lleida serà la fi d’aquest model de comerç tan necessari per a la gent gran i altres col·lectius. Últimament, als mitjans d’informació surten cartes i escrits a favor d’aquests hipermegacentres comercials amb l’oferiment de cants de sirenes. Ja sabem que hi ha a darrere de tot això, i sap molt greu que sempre paguem els mateixos. Esperem que la gent jove sàpiga entendre que les institucions maltracten el comerç tradicional, motiu pel qual, per la seva absurda divisió, està en perill d’extinció, i a més aprofiten els promotors dels hipermegacentres comercials de la capital madrilenya. És per això que demano a l’Ajuntament de Lleida que faci una reflexió, que pensi en la gent de la tercera edat i que no afavoreixi la implantació d’aquests hipermegacentres desproporcionats que du la gent gran a tenir més dificultats per portar una vida normal a Lleida i als pobles del voltant