Cotton Club, Ponent Roots i Rudes Lleida

A finals de gener es va celebrar una nova edició del festival Ponent Roots al Cotton Club. Hom ja està gran per a gatzares, així que quedar-se a casa és el més prudent. El meu nebot, l’endemà, parlant de la festa, em va explicar que van atonyinar un conegut seu durant el transcurs de la festa. Cops de puny i alguna puntada són intrínsecs de la nit i la joventut. Abans a les festes majors de poble, els locals sempre fèiem servir alguna que altra bufetada per dirimir els fets més trivials. Però aquest cop, segons m’explica el meu nebot, la cosa va per una altra banda. 

Es veu que hi ha per Lleida un conjunt de joves, que, vinculats al futbol, i sota el nom de Rudes, van partint cares i obrint celles com a diversió. I el meu nebot, que ja se les ha tingut amb ells, va presenciar un nou atac d’aquests brètols. Ell m’explica que aquesta canalla, que jo en diria delinqüents, presumeix de catalanitat, de ser antinazis i de defensar Lleida, però que almenys alguns d’ells fan servir la violència com a mètode de diversió. Els que tenim una edat sabem que el futbol ha tingut sempre aquest vessant violent. El fenomen hooligan anglès va tenir anys convulsos aquí a Catalunya entre les aficions radicals del Barça i l’Espanyol, amb crims de sang pel mig i tot. Si quan deixem sortir els nostres joves, ja hem de patir perquè no prenguin drogues o es passin amb l’alcohol, a veure si ara també haurem de patir que els seguidors de l’equip de la ciutat es dediquin a fer el macarró i a comportar-se com animals. 

Estimar Catalunya i defensar la ciutat no són compatibles amb utilitzar els punys com a diversió. Moltes vegades els immigrants s’emporten la pitjor part, almenys pel que fa a la seva imatge pública, i pel que sembla els d’aquí es porten molt pitjor. I tots sabem que aquestes conductes violentes un dia porten a mals majors, i aleshores ja no és una bufetada o un ull de vellut, sinó coses més greus.