Agraïment a una amiga
Ja fa uns anys et vaig demanar que posessis la teva destresa i mestria a treballar per al país, a fer política d’alt nivell. I tot i que amb els teus dubtes, amb la complicitat dels teus, vas acceptar tot sabent que era una tasca difícil i feixuga. Tenia clar que eres una aposta segura, el teu tarannà, les ganes de fer la feina ben feta i dedicació eren la resposta al repte complicat de representar-nos i treballar per al teu país. Els mesos que t’hi has dedicat has estat un referent, un exemple a seguir, tot posant un llistó ben alt, i els que et precediran els tocarà arromangar-se de debò per estar a l’altura.
Ara has decidit reprendre la teva carrera, fer de doctora, tornar a salvar vides, alleujar sofriments i curar persones. Quina tasca més lloable i heroica! Segur que al Parlament et trobaran a faltar, però hi guanyen els teus pacients, la gent que arribarà ferida o amb alguna malaltia demanant ajuda i tu seràs allí, al peu del canó. No escatimaràs esforços ni mitjans personals per resoldre problemes professionals que et trobis; la teva altruista manera de ser, destresa i vocació treballaran sense descans per fer-ho realitat.
Gràcies, Neus Ramonet, per ser com ets, per tenir-me com amic, per continuar lluitant per a les persones i per al país. Sé que deus pensar que aquest Òscar és un exagerat i que no n’hi ha per a tant, però de debò que tinc clar que faig curt i que aquest petit discurs el compraran moltíssimes persones, i ben segur que els més propers, sabent que és així. Sort amb la teva nova continuïtat i fins ben aviat, amiga.
