Islamofòbia a Lleida?
En resposta al Sr. Abderrafie referent a la islamofòbia a Lleida, vull expressar la meva opinió i la meva experiència personal. Per començar, he de dir que no tinc res en contra dels immigrants (els meus pares també ho van ser) i tampoc contra els musulmans en particular (perquè hi ha de tot).
Els meus pares van ser uns immigrants exemplars, aprofitant totes les oportunitats que van tenir, posant-nos noms catalans a les filles, parlant català al cap de 2 anys d’establir-se a Catalunya, integrant-se a aquest país i als seus costums i normes. Es van morir sentint-se plenament catalans.
Doncs, no podem dir el mateix de la majoria de musulmans. No fan cap esforç per integrar-se, no accepten les nostres normes ni costums. Quan som nosaltres els que visitem els seus països, tot i que només hi passem uns dies i els aportem divises, hem de passar per la pedra.
El primer que ens diuen els guies turístics és que si no volem problemes hem d’acatar les seves normes, que no hi haurà cap autoritat que ens protegeixi. Tot al contrari d’aquí: no se’ls pot dir que la seva indumentària és inapropiada, ni que els seus costums són masclistes perquè sempre hi haurà una autoritat que els defensi i que ens tracti a nosaltres de discriminatoris.
En la meva etapa de professora en un institut de secundària amb bastant immigració, els alumnes que menys s’esforçaven i els menys respectuosos amb l’autoritat (sobretot de les dones) eren els musulmans.
Sempre hi ha excepcions, segurament vostè n’és una. L’altra gran excepció eren les nenes i noies. Res a veure amb tot el que he dit. Cap problema amb elles. Però quina pena, elles amb una altra mentalitat resulta que tampoc canvien res.
La seva religió no els ho permet. Als 12 anys s’han de cobrir de dalt a baix i han d’acatar el destí que els homes decideixen per elles. Si elles tinguessin llibertat i poder no estaríem parlant d’aquest problema. Tenim motius per ser islamòfobs?
