Me n’estic cansant. Cada dia igual: baralles urbanes, robatoris, ocupacions, incivisme, brutícia...
Molt abans de sortir de casa, ja m’he entretingut a visionar per sobre el que diuen els diaris digitals de la meva ciutat. I del que m’assabento millor que no ho hagués llegit.
Però, per postres, quan vaig a fer el cafè, no només el diari de paper m’ho recorda, sinó que les converses que sento al meu entorn parlen del mateix tema que ja es fa repetitiu: baralles urbanes, robatoris, ocupacions, incivisme, brutícia, etc.
He de manifestar que jo era un home de principis, i que a casa m’inculcaren certs valors morals, i, conseqüentment, com a bon ciutadà solia exercir el dret de vot cada cop per escollir qui creia que millor em defensaria de tant desori.
Però vistes les coses de com actualment estan, renuncio d’ara endavant a molts d’aquests principis que tinc. De tot això en trec una sola conclusió: espera’m, Silvia, que ara vinc!!!
