A l’UCI de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
En més d’una ocasió, com molta altra gent, hem anat a l’hospital per una visita, unes anàlisis clíniques o bé per fer-nos alguna prova. Però mai havíem passat pel dur tràngol de tenir un familiar a l’UCI durant un mes. El nostre familiar va arribar en estat crític i inconscient. La consciència ja no la recuperaria i, a pesar de totes les cures i proves mèdiques, que han estat moltes, malauradament, al mes just d’ingressar ens va deixar. Volem agrair els metges i metgesses, infermers i infermeres i la resta del personal de l’UCI de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida per la seva professionalitat i entrega. A més, no hi ha dubte que sense la seva gran humanitat i empatia aquest tràngol hagués estat més difícil de suportar.
En una UCI la prioritat és la salut i atenció del pacient i aquesta ha estat en tot moment extraordinària. A això hi contribueix, sens dubte, l’equipament tecnològic. Un altre factor rellevant a destacar de la qualitat assistencial és l’atenció que es té amb els familiars. El fet que dues persones puguin alternativament estar amb el malalt les 24 hores, a part d’un ampli horari de visites per a altres familiars, no solament repercuteix en l’estat físic i mental del pacient, sobretot quan està conscient, sinó també en el benestar emocional dels familiars.
Per altra banda, no és menys important que l’UCI estigui a l’últim pis, el 6è, fent que la sala d’espera sigui més acollidora i tranquil·la del que podíem imaginar. D’aquesta manera, a la sisena planta pràcticament només hi accedeixen els familiars dels malalts, evitant el trànsit constant d’altres persones que van a l’hospital, com, per exemple, consultes externes. La Sanitat pública, és cert, necessita moltíssims més diners, més pressupost, perquè mai no n’hi ha prou. Per això mateix, encara amb més motiu, volem reconèixer l’immens esforç de tot el personal de l’UCI. Un deute impagable que no podrem mai retornar.
