El dolor de perdre un fill

A vegades la vida ens depara situacions molt difícils. Impossibles d’expressar amb paraules i gairebé indigeribles i incomprensibles. Em refereixo a la pèrdua d’un fill. Això és un fet antinatural, ja que la llei natural seria que els fills enterressin els pares i no a l’inrevés. 

Però les malalties, els accidents, l’atzar, la mala sort fa que aquest fet es produeixi. Llavors no hi ha consol possible, el pes al cor, sobretot dels pares, encara que es redueix al pas dels anys, és persistent i només queda el record i el consol dels plors. 

En ocasions, en les nits serenes, miro el cel i imagino que aquests mils de milions d’estrelles que fan pampallugues a la nit, són aquests nois i noies morts prematurament i que ens somriuen des de l’eternitat. Pili, Étienne, estic segur que la Gemma i el Toni brillen allà a dalt de la immensitat per sempre més.