La generació oblidada: un futur per a joves catalans en joc

Els joves a Catalunya s’enfronten a una situació de baixa qualitat que afecta molt el seu present i condiciona el seu futur, hipotecant- lo. Amb només un 18% d’emancipació juvenil, la taxa més baixa en segles, molts no poden marxar de casa a causa de l’alt cost dels lloguers, que han pujat molt en els últims anys, i dels salaris baixos. Els salaris dels joves són un 35% menys que la mitjana, i treballs temporals s’han fet comuns. Molts joves es troben atrapats en un cercle de contractes curts, feines insegures o pràctiques sense paga, perpetuant el problema del “treballador pobre”, on tenir feina no garanteix una vida digna. 

Aquesta inseguretat no només toca l’economia dels joves, sinó que també afecta la seva salut. La por en la feina, les dificultats per trobar una casa i la manca d’opcions crea nerviosisme i malestar. 

Per poder revert ir aquesta situació, és imprescindible crear plans públics que garanteixin l’accés a un habitatge assequible, fomentin l’estabilitat laboral i recolzin amb suport psicològic. També es necessita millorar les inversions en educació i formació per preparar els joves en un mercat de treball més dur i competitiu. Això inclou programes de formació més personalitzada, beques a estudis superiors, i iniciatives que incentivin l’emprenedoria entre aquest col·lectiu. 

Sense aquestes accions, el futur dels joves catalans quedarà ple de dubtes i desigualtats socials. Aquesta generació requereix esperança, però principalment mesures clares que garanteixin el seu benestar, llibertat i, en definitiva, autonomia. El futur de Catalunya depèn d’ells i és temps per establir sinergies que permetin construir un futur pròsper i segur.