Sepulcres emblanquinats

E

m dic Amarna Miller i sóc actriu porno. Vaig néixer en un país hipòcrita on la mateixa gent que em diu puta se la pela amb els meus vídeos. (...) Un país indignat amb la corrupció però que segueix votant els lladres. (...) Un país que tracta els que emigren com a herois i els immigrants com a escombraria.» Amb aquest recitat s’anuncia, en un vídeo, l’imminent Saló Eròtic de Barcelona. No podien haver trobat una manera més impactant de convidar tothom a un esdeveniment la naturalesa i continguts del qual són rebutjats de manera gairebé unànime per la societat ben pensant. De fet, l’anunci acaba amb un sorollós: «Sí, vivim en un país fastigosament hipòcrita», que convida el públic a deixar de ser-ho, és a dir, a assistir al saló.

La hipocresia, en això també l’encerta l’anunci, és l’estigma del país. Però això no ve d’ara. Si feu un cop d’ull al N.T., hi llegireu coses com: «No tothom qui em diu Senyor, Senyor entrarà al regne del cel, sinó qui fa la voluntat del meu Pare del cel» (Mt. 7,21), i encara més endavant parla dels falsos profetes que s’acosten amb vestits d’ovella però que per dins són llops rapaços, i encara després, tot parlant dels fariseus, els acusa de dir però no fer, i també de fer el contrari del que diuen. Frases evangèliques que descriuen a la perfecció, en essència, les característiques de la hipocresia: la simulació i la dissimulació. La primera consisteix a mostrar una cosa diferent de la realitat. L’hipòcrita crea una aparença falsa de si mateix, una aparença convenient, positiva, segons les convencions socials del moment i del lloc. Això és el que diu precisament l’etimologia grega de la paraula: l’hipòcrita és un que «respon amb una màscara». La segona és que l’hipòcrita dissimula, i això consisteix en el fet que amaga expressament allò que realment és. Tot plegat es manifesta de dues formes típiques, la doble moral i la hipocresia pura. L’una consisteix a permetre’s el que no permetem als altres i l’altra, a condemnar públicament allò que ens permetem en secret. Vegin l’exemple típic: és com aquella que té un amant però no li permetria mai el mateix al seu marit, i alhora públicament critica l’adulteri. Vagin pensant a posar nom a l’hipòcrita que tenen més a prop. Comencin, potser, per vostès mateixos/es.