Jutge i part

Ull per ull i dent per dent”, la vella llei del Talió, va ser inventada per posar límit a la més antiga forma de justícia: la revenja. Avui en dia el Talió sembla un principi bàrbar, especialment a les persones educades –per bé que tampoc no el compleixin– segons el principi que va venir a substituir-lo: el d’oferir l’altra galta, també d’èxit molt limitat. Però sobretot, perquè tots comprenem que robar a un lladre també et fa lladre a tu, i matar un homicida no et fa menys assassí, llevat que ho facis en estricta defensa de la teva vida. El problema és saber quina pena correspon a cada transgressió. Les víctimes som mals jutges del dany comès, i pitjors executors de la sentència. Per això, abans que aparegués el Talió, hom arrancava dos o tres ulls o dents per cada ull o dent perduts.

El Talió, doncs, fou un progrés. El següent fou la invenció d’un sistema que posava en mans de terceres persones l’administració de la justícia. Així fou que nasqueren les societats polítiques, amb les quals els humans protegien la pau i garantien l’aplicació imparcial de la llei, sine ira et studio, (sense ira ni parcialitat) com deien els llatins. I no era poc important, això darrer, perquè la violència i l’agressió no deixen de ser violència i agressió, per molt acolorides que estiguin amb el nom, les pretensions, les formes o el nom de la llei, d’on neix la necessitat que la justícia sigui justa, tant o més que legal. Encara més tard aparegué la separació dels poders dins de l’estat, de manera que s’impedí –si més no sobre el paper– que els jutges fessin les lleis que havien d’aplicar, o que els poders executius les fessin fer a la seva conveniència...

Vegeu, en canvi, com està España, amb un TC controlat per l’executiu, presidit per un individu de partit i un executiu del mateix partit corrupte i impune. Un TC que, per arrodonir-ho, ha acceptat ser jutge i part de les seves pròpies causes. Ara podrà sancionar amb la inhabilitació aquells responsables polítics que no compleixin les seves resolucions. Això farà que la Constitució es converteixi en un Codi Penal, i que España, en estricta analogia, esdevingui una presó. I tot per impedir que Calalunya pugui decidir el seu futur. Ja veuen quina democràcia tenim, una democràcia a l’espanyola. I olé.