Quins ous!

Quan vaig anar a estudiar fora, poca cosa de cuina sabia fer, llevat de variacions sobre l’ou. Al poble teníem gallines i ma mare, cada cap de setmana que anava a casa, em carregava d’ous. De fet, crec que durant els cinc anys de la carrera, molts sopars van consistir en truites a la francesa; això els dilluns. Ous ferrats i amb molta sal els dimarts; truita de patata i ceba dimecres; dijous em feia uns ous durs, amanits amb pebre, i divendres assajava una truita d’albergínia o porro. Sempre calia trencar els ous un moment o altre, indefectiblement, fins i tot en el cas dels ous bullits, que aleshores calia pelar.

“Per fer una truita cal trencar els ous.” Aquesta frase ha endegat una persecució judicial contra el regidor de Vic Joan Coma, el dia dels Innocents. Ha hagut de declarar, si et plau per força, davant d’un jutge de Madrid, on l’havien dut detingut i emmanillat. Diu Joan que la primera pregunta que li ha fet el fiscal ha estat si, per trencar un ou i fer la truita, cal fer força. “No, no era una innocentada” ha afegit Coma en la seva descriptiva piulada. Jo prou m’ho crec: aquests de Madrid se les prenen molt seriosament, aquestes coses. Ara entenc per què la cançó de L’Estaca va poder passar la censura de l’època. El censor, mentre repassava la lletra, prèviament traduïda al castellà: “El abuelo Paco me hablaba muy de mañana en el portal...”, devia pensar: “Joder con los catalanes, siempre madrugando, por qué lo harán?” “...que no ves la estaca a la que estamos todos atados... si no podemos desatarnos, no nos podremos liberar”, i aleshores deixava anar, internament: “Los catalanes son tan burros que en sus canciones ya se tienen por tales. Claro, la letra va de un grupo de burros atados a una estaca que quieren soltarse. Va, queda aprobada esta canción de este tal Luís Llach.” Per això s’entén també que el fiscal, amb ganes de fixar bé els referents –ara ja s’han adonat que amb L’Estaca la van espifiar– demani el sentit de les metàfores. “A ver, qué es un huevo? Y romper un huevo, qué significa? Y dígame usted, cuando dice hacer una tortilla, ¿a qué se refiere? Es una tortilla española, francesa, o es más bien un revoltijo de esos...? Oiga, que responda le digo, ¡le conmino! No se ría o lo encierro”.