De quatre potes

Hi ha persones que únicament es distingeixen dels animals pel fet que se sostenen més o menys permanentment damunt les potes del darrere. Anar de quatre grapes no és solament propi dels infants, n’hi ha que, quan s’aixequen sobre les posteriors, no deixen de ser el que eren. “Els homes no van de quatre potes, això és segur, però funcionen amb les quatre; ningú no pot córrer ràpid sense fer un moviment similar amb els braços. Molta gent balanceja els braços quan camina, no per imitació sinó per naturalesa; la mateixa força que mou les cames sembla també moure els braços; i quan la gent bota, amb els braços fa com un botet”, G. C. Lichtenberg. He de dir que la cita de l’il·lustre escriptor alemany em recorda estranyament els caminars –observats aquest estiu– de Rajoy, però això no fa al cas, o sí. Anem drets, és un fet. Sentim que això ens defineix, gairebé tant com la racionalitat, mare de la parla. Tant és així que Plató, el filòsof, va definir l’home com a bípede implume. Tenia prou raó: som l’únic animal que se sosté sobre dues extremitats i que no té plomes. Això no obsta perquè el cínic Diògenes se’n rigués una mica. Un cop va agafar un pollastre, el va desplomar i el va aviar enmig de l’Acadèmia platònica tot dient: “Aquí teniu l’home de Plató!”. L’Ase d’or d’Apuleu (II dC.) és un conjunt de relats que narra la història, entre tràgica i divertida, d’un individu de casa bona, molt arrauxat, que vol aprendre màgia per vocació d’aventura; s’allotja a casa d’una bruixa a qui roba un ungüent per convertir-se en mussol, però s’equivoca de pot i acaba transformat en ase. En aquesta condició conserva el seny però no la parla, i viu aventures amb diversos amos, a través de les quals el narrador fa una sàtira de la societat i dels costums de l’època. Alhora, retrata la misèria en què viuen els esclaus i desposseïts, obligats –com ell– a fer de bèsties de càrrega per als rics terratinents de l’aristocràcia romana a la qual ell mateix pertanyia abans de la metamorfosi. Com el ninot Pinocchio, que també és convertit en ruc pel seu mal cap, Luci, protagonista de l’Ase d’or, aprèn alguna cosa. Això és, que tots els homes tenim algun defecte a esmenar, el nostre “taló d’Aquil·les”. N’hi ha alguns, però, que en tenim quatre...