Les vergonyes constitucionals

La llei és igual per a tothom”, s’afanya a dir l’abjecte Miquel Roca Junyent, amb el corresponent posat de lacai amb l’armilla plena. Ja sabem que fins i tot el Diable mereix un advocat, però, Roca, potser no calia arribar tan avall en submissió i llagoteria amb la reialesa, que la meitat de la feina te l’ha feta el fiscal del cas, que feia més de tu que tu mateix. Quina vergonya haver de sentir de llavis d’un pare de la Constitució que la seva justícia garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei.

Sí, la mateixa constitució que hom ens vol fer empassar com un roc, coll avall, amb la sentència definitiva del TC sobre el 9-N. Han gosat escriure: “No hi ha una altra legitimitat que la legalitat constitucional.” Paraula de Déu. Sembla que els vocals del tribunal s’han fumat tots els fulls dels manuals de dret, de manera que confonen legalitat amb legitimitat. I això que el tema és de primer de carrera. Fins els llecs sabem que hi ha normes perfectament injustes, per molt legals que siguin, i encara promulgades democràticament. Que no eren democràtics els parlaments dels Estats Units o d’Anglaterra

–

ja no dic els de l’España isabelina

que van sostenir la perfecta legalitat de l’esclavitud fins ben avançat el segle XIX? Al TC caldria recordar-li tot això i també que moltes d’aquestes lleis injustes, tan il·legítimes i, tanmateix, tan legals, van ser abolides, en alguns casos, gràcies a la força de moviments perfectament pacífics, si més no per part dels qui els encapçalaven, com fou el cas dels defensors dels drets civils americans que lluitaven contra la discriminació al segle XX.

Així doncs, què predica el TC? Una nova teoria del dret o imita la cançó de totes les dictadures que volen fer passar per legítim, això és, per moralment just, allò que elles tenen la força d’imposar com a legal? I mentrestant, enmig d’aquest desgavell, Miquel Roca

quina vergonya!

llepant el cul a la monarquia periclitant i sumant-se hipòcritament al carro de la crítica a la justícia del país. Són seves les paraules: “Cristina ha recibido la sentencia (exculpatòria, encara li han de tornar quartos!), pero con el disgusto de compartir una condena injusta para su marido.” Renoi, amb la princesa! No deia que no tenia criteri?