83 dies, i descomptant

Ahir al matí em vaig despertar a les 7, com cada dia, amb el Matí de Catalunya Ràdio. L’editorial deia: “És divendres 23 de juny. Les criatures han assumit que estan de vacances des que es lleven de bon matí fins que les fan anar a dormir. Les famílies encara s’estan fent a la idea dels 83 dies, 83!, que les escoles estaran tancades, i per tant han hagut de buscar alternatives per programar l’estiu com han pogut. Segur que molts de vosaltres avui esteu més pendents de saber què heu de fer o de comprar per a la revetlla d’aquesta nit que de comptar els dies en què tindreu els més petits enganxats a les cames, però ja us ho trobareu un cop passada la nit més curta de l’any. Nosaltres només us n’advertim com a bon servei públic que som.” I he pensat, mentre em treia la son de les orelles: “Ja hi tornem a ser, els dels mitjans de comunicació, un altre cop remarcant el nombre de dies de vacances de què gaudeixen els mestres i les criatures, com si fos un despropòsit que cal denunciar des de primera hora del dia.” És com dir “hem de fer-nos càrrec dels nostres fills per culpa dels mestres, que tenen massa vacances”, o també, “la solució al problema de les criatures desvagades està a augmentar el nombre de dies lectius del curs”.

Marta Romagosa, que és la locutora que va perpetrar l’editorial radiofònic –crec que la Terribas no s’hi hauria atrevit– va recitar el text sense cap ombra d’ironia. Parin atenció als dos moments culminants de la intervenció. Va dir: “Vuitanta-tres dies!”, i repeteix: “Vuitanta-tres!” per si no ens n’havíem adonat. I al final va deixar anar un sarcàstic: “Nosaltres només us n’advertim com a bon servei públic que som.” De què ens advertia, del fet que haurem de fer-nos càrrec dels nostres propis fills, dels que hem parit o fet venir al món? Això ens volia recordar? Les nostres obligacions com a pares? És que ens volia fer creure que els responsables vertaders dels nostres fills són els seus mestres? Sí, els mestres que n’han tingut cura, amb amor i paciència, tot el curs. Jo, per a aquests mestres no tinc pas cap retret ni demanda. Només els dic: “Passeu unes bones i merescudes vacances –la meitat de les quals seran de formació i preparació de classes– i sobretot, gràcies, moltes gràcies!”