CAVE CANEM
Acció - reacció
Hi ha individus que actuen i altres que només reaccionen. Els primers fan el que volen fer. Els segons només actuen un cop ho han fet els primers, a la contra. La seva acció és una reacció. No tenen altre motiu per al que fan que l’enveja, l’honor ferit, la consciència de la pròpia feblesa i, finalment, la impotència. Per això no poden evitar reaccionar. Com més febles són, com més conscients de la pròpia debilitat (física o posicional), més compel·lits es veuen a actuar. Així, la reacció és sovint compulsiva i impulsiva. Obligada i irreflexiva. Sense pensar, l’emoció se’ls endú i es passen de frenada. Tot plegat no és altra cosa que l’expressió del ressentiment.
Els ressentits, com diu l’etimologia de la paraula, senten dues vegades: re-senten, en el mal sentit. No són capaços de digerir les humiliacions, els patiments, les experiències negatives que han tingut. No superen una frustració, un menyspreu, una desobediència. Aleshores s’hi ha de tornar. La iniciativa del procés d’independència és tota de Catalunya. L’Estat no fa altre que reaccionar, cada vegada més violentament. Com les persones ressentides i envejoses, insegures de si mateixes, reacciona amb creixent impulsivitat: a cada desafiament, una patacada. Si ens desdenyen –es diuen a si mateixos– coneixeran el poder de l’Estat, però no pas com a justícia, sinó com a revenja, que és la justicieta de l’impotent. Així s’expliquen les multes de 12.000 euros diaris als detinguts, les amenaces i tota la faramalla del goril·la que es pica el pit. Així s’entén, també, la compulsivitat irreflexiva de la Guàrdia Civil, que ahir al matí va registrar –sense ordre judicial–, l’empresa Innova Pack a la caça d’urnes. Es veu que aquesta havia rebut dijous un palet d’una altra empresa d’embalatges amb cartrons de cosmètica on, en broma, posava “material per a paperetes i urnes”. Els treballadors en van fer fotos i les van compartir per whatsapp... estan a la que salta, vigilants, assetjant... i fent el ridícul, moguts per la reactivitat de l’impotent.
Què no faran per aturar el referèndum? Llauraran les carreteres i carrers perquè no passem? Ca, fins i tot aleshores seguirem endavant, caminant descalços sobre els terrossos, amb les falçs de segar i un clavell a les mans.