La mata de jonc

Us ho dic un altre cop, a la vista del retorn de Lord Voldemort: Nosaltres som tan forts com ho sigui la nostra unitat, i tan febles com ho és la nostra divisió. La destresa de Lord Voldemort per estendre la discòrdia i l’enemistat és molt gran. Només podem lluitar contra això manifestant un idèntic i fort lligam de confiança i amistat. Les diferències en el nostre llenguatge i en els nostres costums no són res si tenim el mateix propòsit i els nostres cors estan oberts.» J. K. Rowling: Harry Potter and the Goblet of Fire (Harry Potter i el calze de foc. La traducció del text és meva). M’ha plagut citar la cèlebre autora escocesa de novel·les juvenils per l’encert i actualitat de les seves paraules, de valor universal. M’han recordat unes altres que Jaume Sidera va publicar a la secció de cartes al director d’aquest diari. Sidera citava Ramon Muntaner i la seva Crònica del 1328: «I si algú em demana: “En Muntaner, quin és l’exemple de la de mata de jonc?”, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà”.» Ambdós textos, malgrat la distància temporal i el context per al qual estan escrits, vénen a recitar la mateixa veritat, que un adagi antic resumeix: la unió fa la força. Muntaner escriu la seva obra per tal de glorificar els reis de la casa d’Aragó i Catalunya (ara fa cosa mencionar aquest títol, després de l’espoli del museu de Lleida) i té en compte els perills de la divisió ensems que els avantatges de la unió, com s’exemplifica amb l’al·legoria de la mata de jonc.

Els bons entenedors no haurien de necessitar més paraules que les dites. Confio i espero que els nostres polítics, aquells que ens han de conduir, un dia o un altre, a la República Catalana, sabran què han de fer. Passem-los que ara marquin distàncies mútues davant d’unes eleccions il·legítimes que ens ha imposat el règim, però confiem que sàpiguen que els cal unir-se, no pas per estar junts, sinó per fer una cosa junts: la nostra llibertat com a poble.