Prediccions irrefutables

Què respondria a algú que li digués, amb posat seriós: “Si ningú no em mira, em torno invisible”? El prendria per boig, oi? Hi ha alguna manera de comprovar que allò que diu és cert? Segurament vostè ha sentit o llegit abans aquest tipus de frases. Són “prediccions irrefutables”, enunciats que no es poden desmentir ni demostrar de cap manera. I tanmateix, com que no es poden refutar amb cap fet, hi ha molta gent que, perplexa, les dóna per bones. És com defensar que els extraterrestres existeixen perquè ningú no ha pogut demostrar que no existeixen. El llenguatge polític en va ple. Segur que recorda la frase: “España va bien”, indemostrable i irrefutable, justament a causa de la seva generalitat, la seva imprecisió i la seva vaguetat. Una altra del mateix autor: J. M. Aznar, després del seu pacte del Majèstic amb Pujol: “Yo hablo catalán en la intimidad.” Què faria vostè amb aquestes afirmacions, tenir-les per certes o per falses? I si li diuen que Urdangarin és a la presó però ningú no l’ha vist entrar, ningú no hi conviu i no hi ha cap vídeo que mostri com escombra i neteja la cel·la... Podem saber si hi és, realment? Les prediccions irrefutables formen part dels enunciats falsament informatius, però a la vora hi ha les tautologies i les peticions de principi. Les tautologies són enunciats sempre vertaders perquè no donen cap informació nova. Els sona el rajolià: “Un vaso es un vaso y un plato es un plato.” Ai, quin involuntari inventor de frases històriques que ha perdut Espanya! Les peticions de principi, en canvi, sembla que diuen alguna cosa nova. De fet, són un intent d’argumentar una idea en què les raons de l’argumentació depenen justament d’allò que es vol provar. Per exemple: “Déu existeix perquè ho diu la Bíblia i la Bíblia diu la veritat perquè és la paraula de Déu.” Com es veu, es tracta d’arguments circulars, com aquest altre: “Els jutges espanyols són justos perquè són jutges.” Ja veu, en política, on s’ha de parlar tot sovint, de vegades el més important és no dir res, no fos cas que, dient alguna cosa, hom pogués ser refutat o desmentit. I tanmateix, algun cop la veritat s’escapa sense voler, de Rajoy a Iglesias: “Lo que nosotros hemos hecho, cosa que no hizo usted, es engañar a la gente.”