Clavar el motor

Fa dies, un conegut meu va clavar el motor del cotxe. Un senyal vermell al quadre d’instruments segons abans de la fatal aturada al mig de l’autopista. I això que abans de sortir de viatge havia passat pel concessionari oficial a fer la revisió. En canviar-li el filtre d’oli, però, no li van collar prou bé i perdia. Quan m’ho va explicar, li vaig dir, espontàniament: –Renoi, quina mala sort, tot per culpa d’un mecànic. I ell em va respondre: –Tens raó, el mecànic no va estrènyer el filtre d’oli, però no és el responsable. –Com que no? Li vaig preguntar. –No ho és ell, en qualsevol cas, ho és més encara qui li va donar una responsabilitat que no estava en condicions d’assumir. I ho és una organització que no és prou eficient, que no té protocols de qualitat i servei o que no els compleix. La responsabilitat no és de l’individu si les seves accions les realitza dins del marc d’una organització que dóna fe d’un producte o d’una execució determinades. A veure, Ramon, si compres un cotxe i l’embragatge peta als mil quilòmetres, de qui és culpa? Del mecànic que no que el va muntar bé, o de l’empresa fabricant? –Val, ja he entès l’argument. Però això no es pot aplicar a tot tipus d’empreses o col·lectius; a un hospital, per exemple. –Com que no? Fixa’t, si agafes un virus de quiròfan sovint és perquè algú no ha seguit el protocol higiènic i perquè algú altre no ha controlat que aquest protocol el seguís tothom sense excepció. Encara te’n diré un altre: l’accident del tren Alvia a Galícia, fa cinc anys. Es va donar la culpa al conductor, que corria massa. Però era per tapar que la corba s’havia fet massa tancada, a fi d’estalviar diners, que no hi havia sistema de seguretat en cas de fallada humana o mecànica, també per diners... que segurament algú es va embutxacar. Qui tenia la culpa? La persona o l’organització malalta i corrupta?

–Ostres! Vaig dir-me, ara sí que ho entenc. Si Llarena prevarica, si falseja les acusacions i s’inventa el Codi Penal, no és pas ell el culpable. L’és el Tribunal Suprem i la fiscalia que l’emparen. Ah, i el govern de l’estat (que som tots, és clar) que li paga la defensa davant del tribunal belga... Ara està ben clar. El que està corromput, clavat, és el sistema, l’organització. És España!