Punyeteros indis

Quan els espanyols van descobrir el nou món, van constatar, astorats, que aquelles criatures de forma humana –perquè eren humans, oi?– no anaven vestides ni calçades, tenien uns rars costums alimentaris, vivien en indecent promiscuïtat, adoraven ídols d’aspecte horripilant i es comunicaven amb uns sons incomprensibles (era llenguatge, es preguntaven). D’entrada, els conqueridors van dubtar si estaven tractant amb simis (per la forma antropomòrfica) o amb humans. Després, un cop establert el caràcter humà dels indis, es van haver de preguntar com era que eren tan diferents dels espanyols. Com és que no parlaven una llengua civilitzada, com és que no es vestien decentment amb armadura o amb sotana, com és que no adoraven l’únic Déu digne d’aquest nom i com és que no eren súbdits obedients d’un rei amb corona?

–Ahhh! Es van dir. Sí, aquests indis també són fills de Déu, cert. Aquests indis són com nosaltres, però no com nosaltres som ara, sinó com nosaltres érem abans, és a dir, són els nostres avantpassats. I per això tenim el deure d’imposar-los la nostra religió vertadera, la nostra llengua castellana (després ja direm que mai no va ser una llengua d’imposició, que la van adoptar lliurement), la nostra cultura superior, els nostres costums civilitzats. I, és clar, com que la nostra supremacia, indiscutible, en tecnologia (tenim arcabussos i ells només arcs i fletxes), en transport (tenim cavalls i ells van a peu), tenim cuirasses i ells van a pèl..., és un signe evident de la nostra superioritat racial (ells són foscos de pell, nosaltres som blancs com la llet), és evident que els blancs, castellans i cristians són superiors als rojos (i per extensió als negres, als grocs...). Els blancs, en fi, som els bons, els victoriosos, els escollits per Déu per tenir un imperi i per dominar la terra. Ja veu, volgut lector, que d’aquelles polsegueres venen els actuals fangars. Ibèria no canviarà mai. Abans foren els indis, que pensaven i actuaven diferent, i foren sotmesos i parcialment exterminats. Sort que la submissió els durà poc i un dia es van espolsar per sempre els colonitzadors. Ja ho saben, ahir, el Día de la raza, els de la punyetera última tribu d’indis mig sotmesa que queda, no teníem res a celebrar.