Mana qui mana

Cada govern estableix les lleis segons les seves conveniències: la democràcia, de manera democràtica; la tirania, de manera tirànica; així totes les altres. Un cop establertes aquestes lleis, declaren que és just per als governats allò que només convé als qui manen, i el qui se n’aparta, el castiguen com a incomplidor de les lleis i de la justícia. El que jo dic, amic meu, el que és igualment just en totes les ciutats, és el que convé a qui disposa del poder, o el que és el mateix, a qui mana; de manera que per a tothom que discorri rectament, el just és sempre el mateix: el que li convé al més fort.

Li semblen encertades les paraules del paràgraf precedent, volgut lector? Descriuen bé l’actualitat? En realitat, són paraules molt antigues, tenen dos mil quatre-cents anys, i les va escriure el filòsof Plató al seu llibre La República, (338 c). S’adona de com, posem per cas, s’ajusten com un guant a la darrera reculada del Tribunal Suprem amb relació a l’impost de les hipoteques? Faig memòria: dijous al vespre ens assabentàvem que el TS havia determinat que l’impost sobre els actes jurídics documentats l’havien de pagar els bancs, únics beneficiaris reals de la constitució d’hipoteques sobre els habitatges que s’adquireixen. En efecte, els bancs en treuen uns bons interessos i és just que paguin els impostos corresponents. Ahir, divendres, la notícia ocupava les principals portades dels diaris del matí, fins i tot l’Editorial d’aquest, que destacava el cost que, segons l’agència Moodys, hauria d’assumir la banca: uns quatre mil milions d’euros, diners que fins ara han pagat els soferts consumidors. Divendres a la tarda, però, la notícia ja era una altra: el TS rectifica i fa marxa enrere. Ara serà un ple, compost de més de trenta magistrats, qui prendrà la decisió final. El millor és l’excusa que al·lega, “l’enorme repercussió econòmica i social”. És clar que ni els jutges no diuen la veritat, que no és altra que la Banca els ha picat el crostó, fent cert allò de qui paga, i en aquest cas, qui ha de pagar, mana.

Lluny de la meva intenció dir que el Tribunal Suprem és corrupte, i que les seves sentències estan dictades pels grans interessos econòmics i no per la Justícia. Se m’ha entès. Se m’entén?