Pobresa constitucional

S

ortia de fer classe al Rectorat i una senyora gran, amb timidesa, però mirant-me als ulls, em va demanar diners. “Els necessito per anar al supermercat”, em va dir. Quan treia la cartera es va voler explicar. “Sóc vídua i la pensió no m’arriba.” “Que no té fills?”, “Sí, però viuen lluny, i només els en demano quan he de pagar la contribució o una cosa grossa.” Jo estava paralitzat. Aquella senyora, vestida amb senzillesa però dignament, podia ser ma mare. La vaig deixar amb recança, i mentre me n’anava no parava de preguntar-me com era possible que persones com ella estiguin desemparades a la nostra societat. Me la imagino passant fred a casa, sense encendre la calefacció perquè no pot pagar el gas, que només encén als fogons de la cuina, i sempre amb por de no tenir prou diners a la llibreta quan arribi el rebut d’una companyia que només veu consums i no persones. Veig –imagino– el piset net, agranat, amb mobles de quaranta anys, desgastats per l’ús però encara funcionals per la cura de qui sap que els ha de fer durar. Damunt la taula del menjador, un ciri damunt d’un plat, ple de regalims de cera, i la televisió muda: fa temps que no s’engega. La senyora ja fa temps que paga més per la tarifa, impostos, IVA i “altres conceptes i serveis” que pel consum. Si algun dia, despistada, cala foc al matalàs amb l’espelma, encara hi haurà desaprensius que diguin que si això li passa és per ser deixada. Poca broma, el desaprensiu existeix, i el fet és real: la Rosa Pitarch, de vuitanta-un anys, va morir així a Reus, fa dos anys.

És un fet que més del seixanta per cent dels ancians que viuen sols o en parella tenen dificultats per arribar a final de més. Les pensions són minses i si, com en el cas de moltes dones grans, són no contributives, només aboquen a la misèria, una misèria que aquestes dones, com la del començament, s’esforcen a dissimular. I tot plegat mentre la llei catalana 24/2015 de Pobresa Energètica segueix suspesa pel Tribunal Constitucional des de maig de 2016. Ja diuen que una cosa és predicar i una altra donar blat, per això deu ser que la Constitució sosté, a l’Art. 47, que tothom té dret a gaudir d’una vivenda digna i adequada. Els que la celebraven fa dos dies, saben on se la poden posar, aquesta Constitució? Ho saben?